L'infern de Dante

L’Infern de Dante és el títol que rep l’exposició a mans de Jordi Díaz Alamà en col·laboració amb Grezegorz Gwiazda. Aquesta consisteix de peces de gran format fetes amb tècnica mixta sobre llenç on, es busca representar els personatges i les escenes de més importància del llibre de La Divina Comèdia de Dante, d’on es basa l’exposició. Aquest projecte consta de 3 parts basades, també, en la interpretació pintoresca de les invencions i suposicions de com serien l’infern, del purgatòri i el cel. Les dues últimes, són els dos nous projectes futurs de l’autor.

Només d’entrar he quedat fascinat de la magnitud de les obres i de la tècnia requerida per a dur a terme aquestes. Totes seguien una estètica i ús dels mateixos materials. D’entre ells en destacava un: la cera. Aquesta estava posada com a mena de innovació i estava directament relacionada amb l’església, les espelmes, la religió, allò místic… i hi donava un toc creatiu a l’exposició. A més, també constava de peces d’arquitectura a mà de Grezegorz Gwiazda. Aquestes eren impressionants, no només pel tamany sinó que per la representació tan exacte o tan abstracte que tenien. Aquestes últimes, les abstractes, impressionaven i causaven impacte ja bé sigui per la perfecció en què estaven fetes o per el significat que se les hi podia atribuir.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

La meva peça preferida no va ser una, en van ser dues: feta per l'escultor va ser X i per el pintor X. L’escultura, per el que em va fer sentir i remoure. De principis em va fer molt fàstic i angúnia. Em generava rebuig, cosa que va fer que m’agradés i em fes enrecordar-me’n més. L’autor ho va aconseguir. El quadre que més em va agradar no l’he escollit per la tècnica, ja que es pot veure reflexada en totes les obres. I doncs l’he triada per les 3 dones que estaven representades. Em semblaven tres dones empoderades i em van fer sentir que estava protegit per elles.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

Tret de la primera impressió de l’estupefacció creada per la tècnica que vaig tindre d’entrada, hi va haver factors que em van fer no acabar d’entrar en l’obra i, al contrari, sentir-hi rebuig i apatia.

I doncs, hi havia clars exemples de racisme en un dels seus grans quadres.

A més, sempre es representaven a les persones sota cànons normatius de bellesa.

Només en un quadre s’hi veu tres dones obeses, però, a l'abans haver-me trobat amb el racis-

me em va fer pensar que estava fet expressament per a representar diversitat. En conjunt,

diria que eren obres fetes amb la intenció de fer veure que hi havia progrés i inclusió, però era

ben bé tot el contrari. A part que l’artista no es va dignar a ni tan sols anomenar les peces

d’arquitectura. Un altre factor de què l’autor n’està orgullós és la cera que va utilitzar. Em sem-

bla bé, però em va semblar molt forçat perquè la seva obra tingués elements més contemporanis.